- Pla Forana
- Arrels noves
- Blau CD 227
- 2000
La mar
- La mar quan està calmada
- pareix un nin adormit,
- però, si a les roques sens el seu crit,
- és senyal que està enfadada.
- Les ones peguen traïdores
- cansades de no arribar,
- el vent les fa rodar
- fins a l'arena joioses.
- Amb sa xarxa hi pots agafar
- peixos en molta quantitat:
- alerta que si ve al cas
- no ens quedem sense cap.
- La mar és mala consellera
- per un que no està ensenyat;
- si un no és molt espavilat,
- no hi trobarà cap drecera.
- Dins ella hi pots trobar
- crancs, eriçons i copinyes,
- peixos d'espècies molt fines,
- sirenes i cavalls de mar.
- Dins ella hi trobaràs
- crancs, eriçons i copinyes,
- peixos d'espècies molt fines,
- sirenes i cavalls de mar.
Música: Joan Ramon Xamena.
Lletra: Maria i Rafel Picornell.
A la fi
- Jo cant per sa veu que tenc,
- perquè a sa plaça no en venen.
- Es fadrins que no ho comprenen
- no tenen enteniment.
- Es cantar vol alegria
- i jo cant i tenc tristor.
- Em feis veure, bon amor,
- estels al migdia.
- Cada vegada que cantes
- el cel i tot resplendeix:
- sa teva veu es coneix
- enmig de dues mil i tantes.
- I aquesta ja és sa darrera
- que cantarem per aquí
- i qui ens vulgui sentir
- ens haurà de venir darrera.
Música: Joan Ramon Xamena.
Lletra: popular.
Bolero de sa figuera
- En Miquel de sa font blava
- va morir de sessió
- perquè menjava es figó
- de sa figuereta blanca.
- Figuera roja he sembrada
- per collir-hi dos esplets,
- no voldria que es busquerets
- la m'haguessin trobada.
- Molt m'agrada una figuera
- si fa figues per sa soca,
- despreciada d'al·lota
- que té s'enamorat en Pere.
- Per dins d'aquell comellar
- que n'hi havia de plors
- i ara hi podreu anar
- a robar ses figues flors.
- Si en Pere vos vol, al·lotes,
- no vos gireu cap a darrera
- perquè té una figuera
- "paretjal" qui té set soques.
- Sa figuera "alexandrina"
- és a mitges amb ma mare,
- sa "verdal" és de mon pare,
- sa "roja" és de sa padrina.
Música: Maria Picornell / Joan Ramon Xamena.
Lletra: popular.
Natura
- Primavera d'estiu,
- que tot són flor i ramells,
- escoltau cantar:
- els ocells preparen es niu.
- Vostre cor sentiu,
- aquell goig que senten ells,
- que estan dalt des pins
- i mirant-vos embadaliu:
- això és primavera d'estiu.
- Encara que hi ha peresa
- tots mos hem de molestar,
- procurar conservar
- un poc de sa naturalesa.
- S'ambient és riquesa
- que tots podrem disfrutar,
- s'ha de col·laborar,
- tothom en aquesta empresa:
- hem de cuidar tots junts sa naturalesa.
- Quan miram els ocells
- disfrutam de la natura,
- si volguéssim
- podríem esser com ells.
- Però en els nostres cervells
- tenim una zona obscura
- i això mos atura
- ser feliços com ells.
- Quan miram els ocells, disfrutam.
- Quan es pon el sol
- s'obscureix tot l'ambient,
- durant la nit es sent
- el cant d'algun rossinyol.
- Em pas hores tot sol
- fent com un entreteniment
- sentint el vent
- i el cant d'algun mussol,
- després de la posta des sol.
Música: Joan Ramon Xamena.
Lletra: Pep Martorell.
Fandango illenc
- Mallorca, terra adorada,
- situada enmig del mar
- amb Menorca està agermanada
- des que el món es creà.
- Tampoc ens hem d'oblidar
- d'Eivissa i Formentera,
- ni de s'illa de Cabrera,
- allà on 'nava a pescar.
- Si un dia vas a Cabrera,
- veuràs abans d'arribar
- un illot enmig de la mar
- que es diu "Sa Conillera".
- Molts d'homes per sa vorera
- es dediquen a pescar,
- molts es donen cita allà,
- en temps de sa primavera.
- A Mallorca en s'estiu
- venen moltes d'oronelles
- i venen per fer-hi es niu.
- Ses cinc illes són tan belles
- que no heu de trobar estrany
- que es turista que ve un any
- no s'oblidi mai més d'elles:
- ses cinc illes són tan belles.
Música: Joan Ramon Xamena.
Lletra: Pep Martorell.
Que balli sa coixa
Aquesta cançó està basada damunt dos ritmes diferents: un ritme de dos i un ritme de tres. Per tant, cada vegada queda un trocet "coix" i, d'aquí, el nom. Per què en femení? Perquè una dona encara que sigui coixa segueix conservant la gràcia ballant.
- (Instrumental)
Música: Joan Martorell.
Bolero de la pau
- A Porreres podreu veure, si hi anau,
- un ball modern que ara molt de moda està
- i aquest es diu es bolero de la pau,
- perquè la pau és lo que hem de desitjar.
- Des de sa plaça allà on sempre ballau
- feim sa cridada al qui vulgui ballar
- per ballar amb noltros es bolero de la pau,
- perquè la pau és lo que hem d'anar a cercar.
- Ja que sabem de sa forma que ballau,
- vos convidam si voleu venir a ballar,
- tots junts ballem es bolero de la pau,
- perquè la pau és lo més guapo que hi ha.
Música: Joan Ramon Xamena.
Lletra: Pep Martorell.
Jota estimada
- Un dia trist de l'any
- tu em miraves als ulls.
- D'aquell dia ja mai més
- els meus ulls han tornat plorar.
- D'aquell dia felicitat
- tu m'has duit a la meva vida.
- I des d'aquell moment
- el meu cor és ple d'alegria.
- Ara entenc el perquè
- d'estimar-te tant i tant.
- Des de sempre que et conec,
- al teu costat jo vull estar
- i viure sempre amb tu
- i també persar-hi.
- Tu ets la meva inspiració
- per fer aquesta cançó.
- Ara que ja ens coneixem,
- farem junts el camí de la vida.
- Cada dia que ens miram,
- nostra cara s'il·lumina.
- Il·lusió compartirem
- de present fins a futur.
- Aquí tens i per a sempre
- una jota estimada.
Música i lletra: Joan Ramon Xamena.
Bullanguera des Pla Forana
- Noltros som es Pla Forana
- de la vila de Porreres,
- som joves amb moltes ganes
- de tocar-vos bullangueres.
- No em vull casar a Son Verdera
- perquè tots són badolins:
- ells són com a ratolins
- sortint de sa llodriguera.
- L'amo, anau, anau,
- l'amo, que m'enfadau,
- mestre, sortiu, sortiu,
- mestre, que m'atordiu.
- No estic per escoltar,
- no estic per recordar:
- no me vengueu amb aquestes
- tancau balcons i finestres.
- Sa darrera i no en cant més,
- sa darrera i no en cant d'altra,
- perdonau-me, cavallers,
- si he comès alguna falta.