- Quart Creixent
- Dos colors
- Blau CD 419
- 2005
CD-1
- Jota en Quart Creixent
- Fandango des romanç (F. menorquí)
- Dos colors (Bolero)
- Fandango de passió (F. mallorquí)
- Apol·lo i Dafne (Jota)
- Bolero d'auba
- Foscor (Jota)
- Cabrit i Bassa (F. mallorquí)
- L'amo en Tomeu (Bolero)
- Jotes de llevant
- L'amo de Son Carabassa (F. menorquí)
- Fandango pollencí
- Bolero de Sant Antoni
- Jota d'estiu
- Mateixa des jardí
- Mateixa des foners
- Per llevar-se es fred...
CD-2
Jota en Quart Creixent
- Quan la lluna du creixent
- tot el meu cos se transforma:
- salta i balla de valent
- com si prengués altra forma.
- Jo voldria esser lluna
- i cada dia en creixent,
- per poder sentir tot d'una
- el teu cor i el sentiment.
- Quatre cares té la lluna
- molt més guapes que no el sol,
- la teva cara torna bruna
- en estar baix del llençol.
- Jo voldria esser lluna
- i cada dia en creixent,
- per poder sentir tot d'una
- el teu cor i el sentiment.
- Quan el sol se'n va a la posta
- jo em pos a mirar el cel,
- la lluna entra a ca nostra
- com a ditades de mel.
- Jo voldria esser lluna
- i cada dia en creixent,
- per poder sentir tot d'una
- el teu cor i el sentiment.
Música: Josep M. Sánchez i Eugènia Gallego.
Lletra: Felip Munar i Munar.
PujarFandango des romanç (F. menorquí)
- Sa filla del rei de Mallorca,
- plora tancada rera un finestral,
- perquè de tant que l'estima,
- gelós, son pare, no la vol casar.
- Està tan trista i tan sola,
- li diu que se n'anirà.
- Trista es lamenta: "Maleïda sort,
- no tenir algú qui poder estimar".
- La platja és la seva gàbia,
- la mar, el seu horitzó.
- Ones s'enduen llàgrimes i plors,
- deixen angoixa dins tot lo seu cor.
- Caterina espera ansiosa
- que algú la vengui a salvar.
- Trista es lamenta: "Maleïda sort,
- no tenir algú qui poder estimar".
- Un dia de forta tempesta
- un vaixell moro arribà:
- resultà un gran rei d'Orient
- que amb ella es vol casar.
- Havia sabut de les noves
- que la princesa cantà.
- Trista es lamenta: "Maleïda sort,
- no tenir algú qui poder estimar".
- Sa porta enfonsa, sense miraments,
- i en silenci puja escales cap adalt.
- - Au Caterina, anem cap a la mar,
- i entre les ones jo et podré estimar.
- Adéu, Rei de Mallorca,
- sa teva filla mai més no veuràs!
- Adéu, Rei de Mallorca,
- sa teva filla mai no tornarà!
Música i lletra: Quart Creixent
PujarDos colors (Bolero)
- Obre es ulls de banda en ampla,
- un nou dia ha començat,
- no te perdis en ses ombres
- d'una nit sense final.
- No te perdis en ses ombres,
- que sa llum t'està esperant.
- Dos colors marquen sa diferència,
- blanc i negre som tu i jo,
- com es capvespre i s'auborada,
- com sa llum i sa foscor,
- com es fred i sa calor.
- Són molts tons que té un somriure,
- moltes cares s'amistat.
- El que avui pot semblar negre,
- pot tornar demà agrisat.
- El que avui pot semblar negre,
- pot haver canviat demà.
- Dos colors marquen sa diferència,
- blanc i negre som tu i jo,
- com es capvespre i s'auborada,
- com sa llum i sa foscor,
- com es fred i sa calor.
- Cerca sempre en sa vida
- un motiu per somiar.
- Qui només veu blanc i negre,
- perd colors per combinar.
- Qui només veu blanc i negre
- deixa molt d'imaginar.
- Dos colors marquen sa diferència,
- blanc i negre som tu i jo,
- com es capvespre i s'auborada,
- com sa llum i sa foscor,
- com es fred i sa calor.
Música: Joan Josep Coll.
Lletra: Ma. Victòria Sabater.
PujarFandango de passió (F. mallorquí)
- No volies, amor meu,
- que fos ocell de passada,
- que una vegada pres el vol
- de tu m'hagués oblidada.
- Nostre amor és primavera,
- ramell hermós i florit,
- passió calmada i serena,
- ocell que arriba a niu.
- Tan sols la lluna espera
- que guaitis a n'es carrer,
- per cobrir-te de ric argent,
- com de flors, la primavera.
- La lluna acariciava
- cadascun dels teus cabells,
- a cada un pentinava
- amb pinteta d´or i argent.
- Cada una de les carícies
- que fas arreu del meu cos
- és un sentiment que es clava
- al fons d´aquest pobre cor.
- Si la rosa és tendresa
- i l´espina és dolor;
- m´estim més la nostra vida
- i oblidar-me de la mort.
Música: Rafel Beltran i Josep M. Sánchez.
Lletra: Rafel Beltran.
PujarApol·lo i Dafne (Jota)
Aquesta jota està inspirada en la versió que va fer del relat mitològic el poeta llatí Ovidi i que es pot trobar al llibre primer de les seves Metamorfosis (v. 452-567).
- D'un nin que era ben armat
- el déu deli s'ha burlat,
- orgullós d'haver acabat
- amb un monstre oracular.
- Dues fletxes ha llançat,
- de plom l'una, l'altra d'or,
- Eros, el déu de l'amor,
- perquè Apol·lo l'ha emprenyat.
- La plomosa va ferir
- la filla del riu Peneu,
- que per nom Dafne té seu,
- i d'amor la fa fugir.
- La daurada va clavar-se
- al cos del déu de la lira
- que per Dafne ara sospira
- com a càstig per burlar-se'n.
- Ella, doncs, es passejava
- per turons sense camins,
- refusant sempre els marits
- qui son pare desitjava.
- Tot d'una que ell la va veure
- el destí que sol predir
- enganat no s'acomplí
- per tenir desigs de jeure.
- Quant més el déu la seguia
- i més a Dafne s'acostava,
- Febus tant més l'estimava
- i ella més lluny se'n volia.
- Dafne va plorar a son pare
- i en llorer la convertí,
- que d'ençà el déu decidí
- que per sempre fos seu arbre.
Música: Eugènia Gallego i Josep M. Sánchez.
Lletra: José Jiménez.
PujarBolero d'auba
- Matí, si em sents, jo a tu et diria,
- que de terres llunyanes véns,
- digues si el meu amor trobares
- per qualque lloc d'on tu véns.
- Ai! Tant d'amor que jo tenia
- ben poc temps em va durar.
- Ones rompent a vora mar,
- ai! Matí, amb tu jo l'esper.
- Els raigs de sol tot ho il·luminen,
- segur que a tu ja t'han besat,
- mon missatger, a cada galta,
- un record roig ja t'ha deixat.
- Amb el record del teu somriure,
- somni brillant, somni joiós,
- cada matí, cap a trenc d'auba,
- esper ansiosa el teu retorn.
- Ai! Tant d'amor que jo tenia
- ben poc temps em va durar.
- Ones rompent a vora mar,
- ai! Matí, amb tu jo l'esper.
Música i lletra: Eugènia Gallego.
PujarFoscor (Jota)
- Sa claror no em deixa veure´t.
- Quan no ets amb mi, ma vida,
- sa foscor em fa somiar-te, desitjar-te,
- i a mitjanit tot és alegria.
- A la mar, ses barques des moll
- i es reflex de mil estrelles.
- Es teu cor és es meu port, i arribar-hi
- és es desig que em fa ser més fort.
- Si es vespres mai s'acaben,
- seguiràs amb mi, ma vida.
- Sa foscor em fa somiar-te, desitjar-te,
- i a mitjanit tot és alegria.
Música i lletra: Eugènia Gallego i Josep M. Sánchez.
PujarCabrit i Bassa (F. mallorquí)
Volem transmetre el nostre agraïment a l'Ajuntament d'Alaró per haver-nos facilitat tota la informació necessària sobre en Cabrit i en Bassa per a l'elaboració de la lletra.
- A la mort del rei en Jaume,
- per voluntat en testament,
- divideix el regne en dos fragments,
- un per a cada fill, Pere i Jaume.
- El gran tenir-ho tot desitjava
- però la mort li arribà massa d'hora.
- Què tendrà aquesta illa mora,
- tant de temps per tots disputada?
- Alaró es manté forta
- rera els murs del castell,
- Cabrit i Bassa frenen el relleu
- que ha conquerit en poc temps Mallorca.
- "Obriu portes" criden els forasters
- i Cabrit diu des de les roques:
- - Qui és que us envia, a tantes tropes?
- només n'hi ha un de rei vertader.
- - Anfós és el vostre hereu -
- crida un soldat amb odi.
- - Bon peix l'anfós per menjar amb alloli -
- reb, per resposta, del casteller.
- - Qui gosa ofendre el rei d'Aragó? -
- crida Anfós airat des de la plaça.
- - Dos lleials noltros, Cabrit i Bassa,
- que defensam Jaume des d'Alaró.
- Surt una gran venjança:
- - Sereu torrats com a caça:
- vos rostirem anit, Cabrit i Bassa,
- com a traïdors penjats d'una ança.
- Fou certa la seva amenaça,
- per ser valents i honrar el seu rei,
- seran recordats per molt de temps
- i ballaran capgrossos a plaça.
Música: Josep M. Sánchez i Eugènia Gallego.
Lletra: Ma. Victòria Sabater.
PujarL'amo en Tomeu (Bolero)
Dedicada al nostre estimat padrí.
- L'amo en Tomeu agafa ses ametlles,
- quan el seu cor li mana fer.
- L'amo en Tomeu, en Tomeu Pala,
- és llenyater, i ens durà branques de Ca'n Sineu.
- Se'n deixa anar i pren el vol,
- el seu flautí és un garrot,
- el fa sonar com rossinyol,
- i a cada buf, a cada nota, posa el seu cor.
- Majestuós i falaguer,
- era el seu ball de jovenet,
- el seu record sempre és present,
- el seu tresor, ses castanyetes, mon padrinet.
Música i lletra: Josep M. Sánchez i Eugènia Gallego.
PujarJotes de llevant
- En es portal teniu roses
- i a s'escala clavellines,
- a sa boca hi teniu mel
- i a n'es cor hi teniu espines.
- Dos i dos són quatre,
- quatre i dos són sis,
- sis i set són tretze,
- i tretze vint-i-sis.
- Amor de poca durada
- no hauríeu de començar,
- perquè és mala de mudar
- s'amor en estar posada.
- Jo tenc unes barques de pell d'eriçó
- i, si no t'atures, m'aturaré jo.
Música i lletra: popular.
Col·laboració: Simó Adrover - guitarró.
PujarL'amo de Son Carabassa (F. menorquí)
- L'amo de Son Carabassa
- diu que sap molt de nedar
- i un dia el varen trobar
- anegat dins una bassa.
- Marieta, quan escuris,
- no tiris s'aigo as carrer,
- que banyaràs sa guitarra
- d'aquest pobre mariner.
- Dalt sa muntanya més alta
- hi ha un romaní florit,
- i a les dotze de sa nit
- hi ha un rossinyol que canta.
- Sa darrera i no en cant més,
- sa darrera i no en cant d'altra.
- Perdonau-me, cavallers,
- si he comès alguna falta.
Música i lletra: popular.
PujarBolero de Sant Antoni
Aquest bolero va sorgir amb motiu de la nostra participació a les festes de Sa Pobla a Gràcia (Barcelona).
- Per gener, en caure es fred,
- ja s'ensumen es dies de festa.
- Foc i color encenen es carrers,
- picarols de dimonis,
- Sant Antoni ja ve.
- Morts de fred, devora es foc,
- escoltam es glosadors.
- Rialles, caliu... es mesclen en la nit.
- Vine que ja estam de festa,
- Sant Antoni és aquí.
- Assistiu a lo elogi,
- del sant que hem de venerar,
- i, per acabar, diguem tots plegats,
- que visca Sant Antoni,
- Sant Antoni és aquí.
Música: Eugènia Gallego i Josep M. Sánchez.
Lletra: Quart Creixent (excepte la tercera estrofa que és una variació d'una estrofa popular).
PujarJota d'estiu
- No em deixis així,
- amb s'ànima buida de tant de sofrir,
- més plantat que un arbre enmig de sa nit,
- que, si tu me faltes, jo no puc seguir,
- que, si tu me faltes, jo no puc sentir.
- Qui sap on seràs,
- recorrent el món com un au emigrant,
- anant per contrades sovint trobaràs
- més d'un au amiga que bé te voldrà,
- més d'un au amiga a qui sí estimaràs.
- No pensis en mi,
- que d'un altre temps jo ja en som enemic,
- tot i que t'estim jo no puc caminar,
- si pens que algun dia tu puguis tornar,
- si pens que algun dia em podràs estimar.
Música: Josep M. Sánchez.
Lletra: Ma.Victòria Sabater.
PujarMateixa des jardí
Aquestes dues mateixes estan dedicades als nostres grans mestres i amics de S'Estol des Picot ja que estan inspirades en el seu batut i borino i en la força del seu inoblidable disc Batut i rossegueta.
Les nostres mateixes estan desenvolupades amb la mateixa estructura però amb arranjaments propis sense batut. Gràcies per tot, amics.
- Sa música és una flor
- que cal regar cada dia
- i llaurar sa terra humida
- perquè surtin brots des cor.
- És un camí dur,
- però, si el vols viure,
- serà sempre amb tu
- com aquell somriure
- que sempre te surt,
- quan neix,
- quan la sents,
- com aquell somriure
- que puja creixent.
- La somiaré,
- sempre que m'adormi
- la somiaré.
- Perquè és un tresor,
- jo me l'estimaré:
- perquè és un tresor
- que per sempre tendré.
Música: Eugènia Gallego i Josep M. Sánchez.
Lletra: Ma. Victòria Sabater.
PujarMateixa des foners...
- De Mallorca protectors,
- amb sa fona per bandera,
- tots junts farem tornar enrera
- a n'es nostres invasors.
- Mon pare me diu que si vull menjar
- es dinar de s'arbre hauré de tomar.
- Ai sí!
- Ai no!
- que amb una pedrada l'hauré de baixar.
- Veniu, enemics, si teniu valor,
- que des nostre poble salvarem s'honor.
Música: Josep M. Sánchez i Eugènia Gallego.
Lletra: Eugènia Gallego i Ma. Victòria Sabater.
PujarLa mar de Portopetro (Havanera)
Perquè sigui cantada la nit de Sant Lloenç.
- Vet-ací un estel
- que ha saltat de la nit,
- i ha vengut a posar-se
- a l'extrem del meu dit.
- I la barca que fuig
- per la fosca de sal:
- una esquerda d'amor
- que em mossega l'esguard.
- A la pell d'aquest mar,
- ara s'obre un esqueix
- per on guaita a la nit
- la mirada d'un peix.
- I la lluna somriu
- -avui és quart creixent-,
- perquè passa l'amor
- com un alè de vent.
- I t'ompliré de jocs,
- de llunes i de peixos,
- anit, quan sia fosca
- la mar de Portopetro.
- Quan et mir dins els ulls,
- aquest vespre tan clos,
- em naufraga la vida
- en la nau del teu cos.
Música: Josep M. Sánchez i Eugènia Gallego.
Lletra: Gabriel Janer i Manila.
PujarSes transformacions
Aquest romanç líric, segons el Pare Ginard (Cançoner Popular de Mallorca, 1975, pàg. XXXIII), és un dels més bells poemes conservats per la tradició oral de gairebé tots els pobles europeus. Del tema de les transformacions successives d'un perseguit i del seu perseguidor, n'hi ha exemples a moltes altres literatures.
- - Si tu me véns darrera,
- jo t'aniré davant
- i me faré la llebre,
- llebre del camp més gran.
- - Si tu te fas la llebre,
- jo t'aniré davant.
- Jo em faré caçador
- i t'aniré caçant.
- - Si tu et fas caçador,
- i a mi me véns caçant,
- jo me faré l'anguila,
- anguila del mar més gran.
- - Si tu te fas l'anguila,
- jo t'aniré davant.
- Jo em faré pescador,
- i t'aniré pescant.
- - Si tu et fas pescador,
- jo t'aniré davant.
- Jo me faré la rosa,
- rosa del roser blanc.
- - Si tu te fas la rosa,
- jo t'aniré davant.
- Jo me faré l'abella
- i t'aniré xupant.
- - Si tu te fas l'abella,
- jo t'aniré davant.
- Jo me tancaré monja,
- monja del convent gran.
- - Si tu te tanques monja,
- jo t'aniré davant.
- Jo me tancaré frare,
- i t'aniré confessant.
- - Si tu te tanques frare,
- jo t'aniré davant.
- Val més que mos casem
- i no penarem tant.
Música i lletra: popular
PujarDeixau-me somiar
- Deixau-me somiar.
- Deixau-me somiar que són possibles
- els somnis i els somriures.
- Deixau-me somiar.
- El món que somii
- és lliure com l'àguila:
- no hi ha dictadors
- ni fam, ni cadenes, ni guerres,
- ni esclaus i senyors.
- L'amor que somii
- no cerca retòriques
- i el cor fa parlar:
- no hi ha 'tu' ni 'jo', sols 'nosaltres'
- en íntim abraç.
- L'amic que somii
- és noble i demòcrata,
- desprès i formal;
- amb goig compartim vida i somnis,
- secrets i treballs.
- La pau que somii
- és plena de música:
- no hi tronen canons,
- i aporta camins de diàleg
- i taula per tots.
Música: Eugènia Gallego i Josep M. Sánchez.
Lletra: Pere Orpí.
PujarEn Pep Gonella
- En Pep Gonella té un ca de bou,
- el va baratar amb un ou de xoriguer.
- El va vendre en es porquer de Son Caliu,
- que era s'home més viu de dins Son Serra:
- sabia tocar guitarra i castanyetes,
- feia ballar pessetes dins un garbell.
- S'home de na Bordell era un cabrit,
- se va tallar un dit fent un llaüt,
- va davallar es puput felanitxer,
- que feia de barber davant ca'n Pau.
- El tio Nicolau va matar s'ase,
- li va ficar s'espasa arran des cul.
Música i lletra: popular
Col·laboradors: Marc Valeriano, Neus Valeriano, Rosa Mulero, Lluís Mulero, Marina Llull, Joan Ramon Llull, Aina Llull, Marc Prats, Vicenç Prats, Miquel Coll, Clara Parets i Ramon Parets.
PujarSant Antoni
Dedicada al senyor Antoni Torrens que ens encoratjà a enregistrar la nostra primera versió d'aquest tema per al seu disc Sant Antoni i el Dimoni (Blau, 2002).
- Sant Antoni, gloriós,
- de Viana anomenat,
- siau sempre advocat,
- de tot perill guardau-mos.
- Sant Antoni feia sopes
- a sa vorera de mar
- i el dimoni hi va anar
- i se les va menjar totes.
- Sant Antoni i el dimoni
- jugaven a trenta-un,
- el dimoni va fer trenta,
- Sant Antoni trenta-un.
- Sant Antoni és patró
- de Maó i Ciutadella,
- li pegam amb sa botella,
- perquè no tenim tassó.
- Devem sempre estimar-vos
- de gust i de bona gana.
- Sant Antoni de Viana,
- de tot perill guardau-mos.
Lletra i música: popular.
PujarEl comte i la pastora
- Hi havia un gran senyor,
- que habitava el seu castell,
- i a la vila, no lluny d'ell,
- hi havia un llaurador,
- una filla que tenia, agradosa, gran i bella,
- i el comte, perdut per ella,
- sospirava nit i dia,
- perquè en tots aquells entorns,
- no hi havia altra fadrina,
- que tengués cara tan fina
- ni tanta gràcia en esser-ho.
- I cada pic que la veia,
- son amor li declarava
- i ella tot d'una tornava
- com la grana de vermella.
- I ell li diu: "Robadora!"
- Cap a ella s'hi acosta
- i no rep altra resposta:
- "Vostè és comte i jo pastora."
- - Jo per tu pastor em faré,
- de riqueses n'estic fart!
- - Senyor Comte, ha vengut tard,
- un altre es meu cor ja té.
- I el comte, fora de si,
- se'n va anar dins un torrent
- i, quan veu no passar gent,
- se planta al mig del camí.
- Molt prompte veu comparèixer
- un jovenet que venia:
- 'Era el jove que ell volia'
- sa rancor li féu conèixer.
- Li diu: "Fillet, tu em fas nosa,
- o tu em mates o jo et mat.
- Un dels dos, d'aquest combat,
- quedarà davall sa llosa."
- S'espasa li ofereix,
- no la vol de cap manera.
- I el comte ja no s'espera
- i amb s'espasa l'envesteix.
- Tot va ocórrer molt de prompte
- i aquell jove pegà un crit
- quan se va sentir en el pit
- que ha ficat l'espasa el comte.
- I el comte la se fa neta
- amb les aigos del torrent
- i se'n dugué el mort, corrent,
- a enterrar dins una pleta.
- I a les quatre nits després,
- se'n va anar ca la pastora,
- ella s'estimat enyora
- i no sap res d'aquell succés.
- L'agafa per la mà blanca,
- dins un quarto la se'n du,
- i el comte, per més segur,
- la porta del quarto tanca.
- La pobra pastora crida:
- "Oh, estimat meu, ajuda'm!"
- I cau en terra esmortida,
- de tot quant passa no es tem.
- I per espai de set anys,
- cada pic que se mirava,
- el mirall li presentava,
- una gran taca de sang.
Música: popular (versió de Llubí).
Lletra: versió popular, recollida a Llubí, del poema de Tomàs Aguiló i Forteza (1812-1884). Podeu veure'n el text original al llibre Aguiló, Antologia poètica.
PujarMúsica del bosc
- Damunt el silenci
- del bosc ufanós
- escampa l´oratge
- perfums i remors.
- Diàleg d'esquelles
- dins el comellar
- comenta pastures
- i fam d'anyells blancs.
- Concert de fontanes
- cascades avall
- convoca a l'uníson
- la set i el descans.
- Amb flauta de plomes
- l'amic rossinyol
- per branques d'alzina
- estén faristols.
- Violes de fulla
- polsades pel vent
- dediquen sonates
- al sol de ponent.
- Murmuri d'onades
- amb ritme de vals
- convida a abraçar-se
- la terra i el mar.
- Esbarts xiuladissos
- d'ocells fugissers
- dibuixen copeos
- pel cel muntanyer.
- Pel cau del silenci
- brescat de remors
- desperta nius d'eco
- la nostra cançó.
Música: Josep M. Sánchez i Eugènia Gallego.
Lletra: Pere Orpí.
Col·laboració: Joana Ma Maiol - veu.
PujarUna dona llarga i prima
- Una dona llarga i prima, ara va de bo!
- Seca com un bacallà, ara va de bo!
- Seca com un bacallà, ara va de bo, que de bo va!
- Se passeja per sa plaça, ara va de bo!
- Caragols qui en vol comprar, ara va de bo!
- Caragols qui en vol comprar, ara va de bo, que de bo va!
- A quant els veneu, madona? Ara va de bo!
- A sis van es mesurar, ara va de bo!
- A sis van es mesurar, ara va de bo, que de bo va!
- No me'ls podeu deixar a quatre? Ara va de bo!
- A quatre no els hi puc dar, ara va de bo!
- A quatre no els hi puc dar, ara va de bo, que de bo va!
- Que mal vos caigués es covo, ara va de bo!
- No el poguéssiu aixecar, ara va de bo!
- No el poguéssiu aixecar, ara va de bo, que de bo va!
- Quan va haver voltat cantó, ara va de bo!
- Es covo li trabucà, ara va de bo!
- Es covo li trabucà, ara va de bo que de bo va!
Música i lletra: popular, recollida de Julià, Miquel, Cançoner tradicional de Mallorca, Palma: Edicions Documenta Balear, 1998. Pàg. 141.
PujarSes porgueres
- Som moros de moreria,
- noltros tots som algerins,
- hem vengut en aquest dia
- per honrar a n'es pollencins.
- No duim ni espases ni llances,
- només duim un guitarró
- i enlloc d'odis i de venjances
- glòria, música i amor.
- Vàrem perdre sa bandera
- i amb sa bandera es tambor.
- Vàrem prendre sa drecera
- per poder fugir millor.
Lletra i música: popular de Pollença.
Antigament es cantava amb una altra lletra:
Una dona que porgava / i porgava amb un garbell / s'aixecava i s'abaixava / mostrant-nos son Ferrandell. / La ra la ra la ra.
PujarTonada de festeig
- T'he vista que festejaves
- davall sa síquia reial:
- jo no dic que fessis mal,
- però perillosa estaves.
Música i lletra: popular.
Cantadors: Biel Collut i Antònia Mussola (Cantadors de Sa Pobla).
PujarPluja de setembre
- Aquest món que reprèn el camí de la vida,
- aquest cel que agombolen els núvols prenyats
- i les clapes de verd a la terra estremida
- ara enyoren l'amor que tu has desviat
- cap a les altres tenebres que et donin la mida
- de la llum en el cor, que tot just s'ha apagat.
- Aquest món que reprèn el camí de la vida
- ara plora l'absent, ara plora el passat
- de dos cors que es perderen en una fogida
- per paranys de silenci i no s'han trobat.
- Ja ben lluny de l'esperança, present la ferida,
- el desig s'hi rebel·la, més viu que l'embat,
- i el meu cor esperona, que fuig sense brida
- i t'encalça pel somni del bes incendiat.
- Aquest món que reprèn el camí de la vida
- sense aquell amor nostre és un món devastat
Música: Eugènia Gallego i Josep M. Sánchez.
Lletra: Guillem Frontera.
PujarUn vespre arran del foc
- Un vespre arran del foc
- amb el padrí jo parlava
- i assullà ell me contava
- coses que ara trob poc.
- Ell me deia que Mallorca
- era lo més bell del món,
- però ja pareix que se fon
- i la farem tornar eixorca.
- I és que ell no comprenia,
- si és que l'estimam tant,
- com és que l'anam degradant
- tant en la nit com el dia.
- I també em deia el padrí,
- durant aquelles vetlades,
- que ses coses exagerades
- solen tenir mala fi.
- I ara noltros ho recordam
- perquè ho tenguem ben present:
- hem de defensar de valent
- tot allò que estimam.
Música: Josep M. Sánchez.
Lletra: Felip Munar i Munar.
PujarEs carboner
- Mon pare carbó va fer
- fins a l'hora que morí,
- carboner me va fer a mi
- quan ell era carboner.
- Dins el cor de l'alzinar,
- damunt una muntanyeta,
- allà hi tenc sa barraqueta
- que és tot quan me va deixar.
- Un mot de lletra no sé,
- ni sé què cosa és escriure,
- per los meus modos de viure,
- res d'això trob que em convé.
- Jo duc es carbó a ciutat
- per vendre-lo me passeig,
- de sentir trui i trapeig,
- prompte n'estic marejat.
- Fris d'haver-lo despatxat,
- perquè es cap me va entorn,
- per tornar-me'n ben de jorn,
- a dins es meu alzinar.
- Allà no n'estic estret
- perquè és ampla sa garriga
- cap trava en el món me lliga
- ni m'atura cap paret.
- Allà no n'estic tot sol
- perquè hi tenc sa meva dona,
- que n'és garrida i és bona,
- més garridoia que el sol.
- També un infantó tenim,
- que és cosa de meravella,
- sa mare i aquella estrella,
- són els tresors que jo estim
- I de tant guapo com és,
- per no posar-li mascara,
- me faig ben neta sa cara
- i mil vegades el bes
- Al punt n'estic arrandit,
- me puc ajeure una mica,
- els aucells me fan musica,
- ses murteres me fan llit.
Música: popular (versió de Son Servera).
Lletra: versió popularitzada i abreujada, recollida a Son Servera, del poema de Manuela de los Herreros i Sorà (1845-1911).
PujarLa Dama de Mallorca
- A Mallorca hi ha una dama
- que és hermosa com el sol,
- té sa cabellera rossa
- i llarga fins es talons.
- Sa mare la pentinava
- amb una pinteta d'or.
- Valga'm Déu, ai! na Maria,
- robadora del meu cor!
- Sa padrina els hi aclaria,
- es cabells de dos en dos,
- sa germana els hi untava
- amb aigua de bones olors.
- Sa criada els hi fermava
- amb un floc de mil colors.
- Valga'm Déu, ai! na Maria,
- robadora del meu cor!
- Quan a dins l'església entrava
- deixava anar resplandor.
- Ella pren aigua beneïda
- i ses piques tornen flors.
- Ses dames seuen en terra
- i ella en cadireta d'or.
- Valga'm Déu, ai! na Maria,
- robadora del meu cor!
- Un capellà deia missa
- i va perdre sa lliçó.
- - Qui és aquesta guirlant dama,
- rosseta com un fil d'or?
- - Filla del rei de Mallorca
- i néta del d'Aragó.
- Valga'm Déu, ai! na Maria,
- robadora del meu cor!