
- Aliorna
- A un lloc desconegut
- Ona Digital ODCD 85
- Setembre 1997
- Jota freda
- Bolero dels maldecaps
- Fraules i maduixes
- Bolero de sa rossa
- Fandango des mocador
- Cantar i ballar
- Bolero de ses tres flors
- Galilea
- Bolero de sa lluna
- Serra ferida
- Bolero des meu món
- Jota de sa síquia
- Jota d'Aliorna
- Jota des recurs
- Fandango de sa paret
- Jota des Mercadal
- Havanera de can Marc
- Ball d'anques / Quatre danses den Verioldo
Jota freda
- Darrers dies de gener,
- en fa quinze que els dimonis
- encalçaven Sant Antonis
- enrevoltant els festers.
- Quin misteri el del dimoni,
- jo l'he vist i no sé on,
- tothom en és testimoni,
- dels seus fets dins aquest món.
- I és que el cas és curiós
- i de vegades ho pens,
- que el Dimoni és l'envejós,
- i l'enveja tu la tens.
- Darrers dies de gener
- devers quinze Sant Antonis
- enrevoltant els dimonis
- encalçaven els festers.
- Per moltes voltes que hi donis
- o cerquis explicacions,
- si vols trobar els dimonis,
- tresca dins els teus racons.
- Cuida del teu interior,
- procura tenir harmonia,
- te faràs el món millor,
- si t'esforces cada dia.
- Darrers dies de gener
- enrevoltant sant Antonis
- més de quinze mil festers.
Música: Jaume Aguiló i Tomeu Oliver.
Lletra: Tomeu Oliver.
Pujar
Bolero dels maldecaps
- Jo en tenc set de maldecaps,
- jo en tenc set de maldecaps,
- tots han vengut perquè bé m'ho he cercat,
- perquè bé m'ho he cercat,
- jo en tenc set de maldecaps, set de maldecaps.
- I quan arriba la nit,
- i quan arriba la nit,
- només voldria tenir-los adormits,
- tenir-los ben adormits,
- i quan arriba la nit, a prop de mi.
- La primavera ha arribat,
- la primavera ha esclatat,
- i tot el camp és verd i ple de flors,
- per tot arreu rebrostat,
- la primavera ha arribat, al meu jardí.
- I quan arribi l'estiu,
- i quan arribi l'estiu,
- d'altres vendran i colliran tots els fruits,
- i colliran tots els fruits,
- i quan arribi l'estiu del meu jardí.
- I com ocells voladors,
- i com ocells voladors,
- els maldecaps partiran cap el món
- i cercaran el seu món,
- i com ocells voladors, ai! voladors.
- I encara que lluny d'aquí,
- i encara que lluny d'aquí,
- mai no deixaran d'esser part de mi
- mai no d'esser part de mi,
- i encara que lluny d'aquí, ai! part de mi.
Música i lletra: Conxa González.
PujarFraules i maduixes
- No sé què em passa, m'atur,
- només pens amb el demà:
- m'he de deixar de futur
- i el present aprofitar.
- Fins ara he parlat de jo,
- ja estic massa contemplat:
- és hora de canviar el to,
- si no, quedarè aïllat.
- No t'ho puc dir amb paraules,
- pot esser cosa de bruixes,
- mentre jo te parl de fraules,
- tu em contestes de maduixes.
- Tens raó del que em dius,
- és hora de canviar els fets:
- convé riure quan tu rius
- escoltant la dona que ets.
- És a tu a qui m'he acostat
- i ha estat perquè m'agrades:
- de tant que estic enamorat,
- sembl encisat per les fades.
- No t'ho puc dir amb paraules,
- pot esser cosa de bruixes:
- mentre jo te parl de fraules,
- tu em contestes de maduixes.
Música: Joana Oliver.
Lletra: Tomeu Oliver.
Pujar
Fandango des mocador
- Allò que em va succeir,
- permeteu-me que vos conti:
- esper que qualcú m'escolti
- no és cap història d'ahir.
- Començà dins un vaixell,
- prenguérem cap a mitjorn,
- pot esser que fos l'entorn
- que em va fer eritzar la pell.
- Quan arribàrem a port,
- era un altre continent,
- contemplant aquella gent
- em va semblar que era fort
- pensar que va haver-hi un jorn
- amb molt de refinament
- i una cultura creixent,
- sembrada per tot el món.
- Com pot esser avui en dia,
- quasi al segle vint-i-un,
- pot resultar tan comú
- voler llevar l'alegria,
- l'alegria de poder
- contemplar una bella cara,
- i haver d'aguantar encara
- a l'home amb tot el poder.
- Lleva't aquest mocador,
- que t'està tapant el rostre,
- alça bé el cap i demostra
- que tens tota la raó.
Música: Pep Rubio.
Lletra: Tomeu Oliver.
Pujar
Cantar i ballar
- Jo només tenc un camí
- per mostrar tot el meu cor
- que és cantar, cantar, cantar
- expressant el meu amor.
- Gira, gira, gira...
- bota, bota, bota...
- balla, balla, balla...
- que ballant la jota les penes s'en van.
- Per la gent que balla, la gent eixerida,
- per la gent que alegre pren tota la vida,
- que escolta animada la veu del flabiol
- i en sentir una jota es posa a ballar.
- Gira, gira, gira...
- bota, bota, bota...
- balla, balla, balla...
- que ballant la jota les penes s'en van.
Música i lletra: Francisco Juaneda.
PujarBolero de ses tres flors
- Torn esser com un infant,
- quan tu me xerres
- d'encisada escoltar
- teves paraules.
- Quan t'acostes, estimat,
- em sent reviure
- emocions que han despertat
- el meu somriure.
- De la història que hem escrit
- n'han sortit branques
- i d'elles han florit
- les tres flors blanques.
- Evocant aquest record,
- em dóna força
- que m'eixampla tot el cor:
- sembla envolar-se.
Música i lletra: Antònia Rubio.
PujarGalilea
- Galilea, lloc ventós,
- garrida, si cal pujar,
- dia de vent han d'anar
- aferrats de dos en dos.
- Quina escampadissa blanca
- de cases fora camí,
- l'ametller et farà, amb sa branca,
- pesigolles de setí.
- Veuràs l'ull blau de la mar,
- qui et guaitarà d'entre els esculls,
- serà florit el favar
- i et mirarà amb cent mil ulls.
- Galilea encastellada
- damunt un penal s'asseu;
- si hi puges qualque vegada,
- alerta a trabucar el peu.
- Sentiràs la xeremia,
- aquest ocell sense niu
- qui porta melancolia
- a les festes de l'estiu.
- Bandejada i tota sola
- que allà dalt vessa son plany
- i l'agonia consola
- cantant, cantant tot sol any.
- Galilea, lloc ventós,
- garrida, si cal pujar,
- dies de vent han d'anar
- aferrats de dos en dos.
- L'alta boca de la serra
- mama la pluja amb anhel...
- a on s'acaba la terra?
- on és que comença el cel?
- I l'endemà la diada
- se llevarà més brillant,
- com molt més amb flor rentada
- llur la cara d'un infant.
- Galilea encastellada
- damunt un penyal s'asseu;
- si hi pujes qualque vegada,
- alerta a trabucar el peu.
Música: Conxa González.
Lletra: Llorenç Riber.
Pujar
Bolero de sa lluna
- Lluna de moro,
- pell de taronja,
- pela de síndria i de meló
- que quan tu t'enfiles
- per la distància
- sent quan batega i com s'eixampla
- el cor del bosc.
- Lluna redona,
- lluna de poma,
- tall d'albergínia que dins la nit,
- com una dama
- molt falaguera,
- surts i t'amagues i així acompanyes
- el meu camí.
- Lluna vaivera,
- que fugisera
- desapareixes d'aqui i d'allà
- i m'agomboles amb la carícia
- d'un armoniós i molt hermós
- cel estelat.
Música i lletra: Conxa González.
PujarSerra ferida
- Ganes tenia d'anar
- a veure aquell tros de terra
- que estava enmig de la serra
- per noltros era "es pinar".
- Vaig començar a fer camí
- cap amunt, quan s'enfilava
- l'absència d'olor notava
- d'aquelles fulles de pi.
- Fou tan mala sensació
- quan vaig arribar a aquell lloc,
- en veure tal destrucció
- que havia causat el foc.
- En terra tot ple de cendres,
- sols a un recó l'esperança:
- sortien tres herbes tendres
- per tornar a emprendre la dansa.
- Em capfic dins la tristessa,
- a moments, que me captiva
- contemplant a Na Burguesa,
- una serra sense vida.
- La mir i em sembla mentida,
- l'haurem de deixar com cal:
- ahir serra sense vida,
- avui, ja, parc natural.
Música: Aliorna.
Lletra: Tomeu Oliver.
Pujar
Jota de sa síquia
- Va esser un vespre de juny
- quan vaig començar a pensar
- que el món és molt menys que un puny
- i més immens que la mar.
- Si te tanques dins ca teva,
- t'entretens a cavil·lar,
- t'imagines que ara neva,
- estant a temps de segar.
- Les hores passen depressa,
- tu ho intentes controlar,
- te n'adones que tot vessa
- i encara has de començar.
- Si segueixes camí recte,
- com el del solc dins el camp,
- abans de fer qualque efecte
- primer et pegarà un mal llamp.
- El setembre s'ha acabat
- i l'estiu deixam enrera
- tant i tant com he pensat
- jo me qued amb la primera.
- Va esser un vespre de juny
- quan vaig començar a pensar.
Música i lletra: Tomeu Oliver.
PujarJota d'Aliorna
- A un lloc desconegut,
- il·luminat nit i dia,
- imagina't el jovent
- llavor feel de pagesia,
- les muntanyes transparents,
- els llacs com somnis de vidre.
- Imagina't el jovent,
- il·lusions del qui no tem
- l'acabament de la vida.
- Un lloc on els estels
- fan del vespre fantasia,
- dibuixant tendre en el cel
- fermosa pau i harmonia,
- les estrelles a la mar
- reposen amb galania.
- Imagina't el jovent,
- il·lusions del qui no tem
- l'acabament de la vida.
- L'aigua com immens mirall
- torna a esser dolça mentida
- d'un país que no existeix,
- però tothom s'imagina:
- imagina el jovent
- que te per davant sa vida.
- Imagina't el jovent,
- il·lusions del qui no tem
- l'acabament de la vida.
Música i lletra: Raphel Pherrer.
PujarJota des recurs
- Vaig escriure una cançó
- que de dos astres parlava
- que compartien l'amor
- tot dos amb boca badada.
- Eren la lluna i el sol,
- no podien festejar
- i no tenien consol:
- mai se podien trobar.
- En escoltar la tonada,
- la meva dona em va dir:
- la cosa ja està explotada,
- ja la vaig sentir ahir.
- Lo mateix em va succeir
- quan un bolero escrivia
- em sortia bastant fi
- parlava del que tenia.
- Descrivia ma estimada
- per seguir amb la meva filla,
- amb dos fills continuava
- i era lo més gran de l'illa.
- En escoltar la tonada,
- la meva dona em va dir:
- la cosa ja està explotada,
- ja la vaig sentir ahir.
- Vaig escriure dues cançons
- que tractaven d'explicar
- dues de les emocions
- d'aquelles que et fan pensar.
- I com que som caparrut,
- no les puc abandonar;
- per no sentir-me fotut
- les acabam de cantar.
- En escoltar la tonada,
- la meva em va dir:
- la cosa no està tan clara,
- torna-me-la repetir.
Música i lletra: Tomeu Oliver.
PujarFandango de sa paret
- Set i set i sis fan vint
- i quatre vints fan vuitanta;
- la teva hermosura és tanta,
- no hi ha pintor que la pint.
- Les olives que colliu,
- quan toquen les vostres mans,
- garrida, les convertiu
- en perles i diamants.
- Vos teniu ulls de coloma
- i los cabells d'or fi,
- la boca com un jardí,
- d'on cull roses ma persona.
- Vos sou la guillant, guillant,
- vos sou la guillant, guillant,
- vos sou la rosa garrida
- collida del roser gran.
- Adiós a sa paret!
- Adiós a sa teulada!
- Adiós, amor estimada!
- Estona estaré a veure't.
Música: Jaume Aguiló.
Lletra: popular.
Pujar
Jota des Mercadal
- En que vagis i venguis
- de Fornells a Tirant,
- te daran carabassa
- i a mi no m'en daran.
- Madona, que no ho sentiu?
- La guitarra per vos sona:
- la filla que vos teniu
- ha d'esser la meva dona.
- Qui és aquella morena
- qui se'n va per allà?
- Jo la crid i la crid
- i ella no es vol girar.
- Dues coses té molt bones
- es poble d'es Mercadal:
- els amargos i les dones,
- cosa que no té rival.
- En que vagis i venguis
- de Fornells a Tirant,
- te daran carabassa
- i a mi no m'en daran.
- No ets pulida que matis,
- ni lletja que facis por,
- ets moreneta de cara,
- estimada del meu cor.
- Qui és aquella morena
- qui se'n va per allà?
- Jo la crid i la crid
- i ella no es vol girar.
Música i lletra: popular menorquina.
PujarHavanera de Can Marc
- Això és una història de fa dos dies,
- que parla dels padrins i conten les ties,
- i ens diu dels homes que van 'nar a l'Havana
- perquè en aquesta terra es morien de gana.
- I valents un bon dia en vaixell parteixen,
- portant en l'equipatge desig i por.
- I les cases s'omplien d'enyorança
- de dona, fills o al·lota, de pare i mare;
- i així la família pendent vivia
- de qual qualque notícia arribaria
- comunicant les noves d'aquell viatge,
- totes les esperances d'aquell nou món.
- D'aquells que la nostàlgia no els deixava
- i la plenitud del tròpic no soportaven
- ben aviat la carta així diria:
- "Aquest lloc no m'agrada, torn, Margalida,
- que això és per mi una terra estranya,
- més m'estim la misèria al teu costat".
- I d'altres que partiren joves i empesos
- amb força i enginy s'obren camins;
- nova vida allà ja començada,
- somien amb el dia de la tornada
- per oferir les mostres d'una victòria
- que els hi deixà per sempre desarrelats.
- Això és una història de fa dos dies,
- que parla dels padrins i conten les ties,
- i ens diu dels homes que van 'nar a l'Havana
- perquè en aquesta terra es morien de gana.
- I valents un bon dia en vaixell parteixen,
- portant en l'equipatge desig i por.